El grup que formen els alumnes: Joan Ariño, Alba Bueno, Maria Carreras i Max Faro, de 1r d’ESO, s’ha classificat per participar a la segona fase del concurs Fem Matemàtiques 2010.
Aquest concurs és organitzat per la Federació d’Entitats d’Ensenyament de les Matemàtiques de Catalunya i consisteix en resoldre diversos problemes en equip. Els nostres alumnes han estat seleccionats entre els millors de Catalunya.
El passat dia 18 de març es van celebrar les Proves Cangur de matemàtiques al Vil·la Romana.
Aquesta és una competició de lògica i matemàtiques que consisteix en resoldre uns problemes per nivells durant 75 minuts. Al nostre institut, una de les seus de la prova, hi van participar 135 alumnes.
Les proves cangur tenen l’origen a Austràlia i van començar a aplicar-se a Europa als anys 90 per mitjà de l’associació matemàtica francesa Kangourou sans frontières. Actualment es porten a terme el mes de març de cada any a més de 45 països del món i compten amb més de 5 milions i mig de participants.
A finals d’aquest mes d’abril coneixerem els resultats dels nostres alumnes, que l’any passat van tenir un magnífic paper a les proves cangur organitzades per la Societat Catalana de Matemàtiques.
El dia 11 de març, l’escriptora saragossana Ana Alcolea va venir a explicar-nos, als alumnes de 3r d’ESO, la seva experiència amb la literatura i els orígens de la novel•la Donde aprenden a volar las gaviotas que ha estat la lectura principal del segon trimestre a Llengua Castellana. La seva agradable xerrada va permetre que ens submergíssim durant una hora en la màgia de la feina d’escriptor i en les dures experiències viscudes per molts noruecs durant la Segona Guerra Mundial. A més a més, Ana Alcolea va respondre amablement totes les nostres preguntes i va acabar dedicant alguns llibres. A tots ens ha agradat molt poder tenir davant nostre la creadora d’aquesta història que tant ens ha entusiasmat. Si algú vol saber més d’aquesta autora pot visitar el seu blog Al este del canal.
I què vol dir 1x1? Doncs, un alumne – un ordinador.
El projecte 1x1 és un programa que el Departament d'Educació vol impulsar a tots els centres d'Educació Secundària per al curs 2010/11. Consisteix a dotar totes les aules de primer cicle d'un ordinador amb canó i pissarra digital per al professor i d'un netbook (ordinador portàtil de dimensions reduïdes) a baix cost per tots els alumnes. El Departament d'Educació està apostant fort per aquest projecte que implicarà alguns canvis en les metodologies d'ensenyament-aprenentatge més adequades als nostres temps digitals.
El nostre centre ha iniciat el curs amb el programa de llibres digitals en coexistència amb llibres de text per als alumnes de 1r d'ESO. Ara, hem decidit passar-nos directament a la modalitat 1x1 i avançar-nos a la implantació del programa.
Són temps de canvi a les aules. En breu, els alumnes de 1r i 2n d'ESO tindran un ordinador portàtil amb el qual estudiaran, buscaran informació, faran treballs, etc. I els professors disposarem d'una eina i d'uns recursos digitals que enriquiran les nostres classes. Sabem que els canvis no són fàcils, però des del Vil·la Romana estem il·lusionats amb el projecte i pensem que servirà per aconseguir l'objectiu de millora de l'aprenentatge dels nostres alumnes.
Anirem informant de les diferents fases del projecte.
ELS ALUMNES DE TERCER D'ESO DE VISITA AL GRAN TEATRE DEL LICEU DE BARCELONA
Com ja és tradició, els alumnes de tercer d'ESO fan una sortida a Barcelona el mes de gener. Aquest any hem anat al Liceu, al mercat de la Boqueria i, a la tarda, al Museu d'Art de Catalunya, el MNAC.
Aquestes són algunes de les opinions dels alumnes en visitar el Liceu, teatre de l'òpera de referència internacional.
Què t’ha agradat més del Teatre del LICEU, i per què?
Només entrar ja ens va sorprendre la decoració del Liceu, la catifa vermella de l’escala, etc. Però el que més ens ha agradat ha estat la sala principal, perquè miràvem cap amunt i trobem que era impressionant la quantitat de seients que teníem sobre nostre. El sostre també l’hem trobat molt bonic, amb les pintures de Perejaume, igual que tota la decoració. Llàstima que ens fessin anar tan ràpidament i no poguéssim veure l’escenari de prop ni el lloc on es posen els músics.
Mariona i Emily
En veure aquell lloc tan espectacular ens vam emocionar molt, per això no tenim paraules per descriure-ho, només es pot saber anant allà i mirant-ho amb els teus propis ulls. El sostre i els decorats van ser el que més ens va agradar.
El que més ens va sorprendre va ser en entrar, en veure el sostre, vam adonar-nos d’on estàvem i que el que estàvem observant era molt important.
Carla i Sandra
Reggie: el que més m’ha agradat ha estat el sostre, per la gran
quantitat de dibuixos i de colors llampants (vermell), i està molt
ben dibuixat.
Cèlia: a mi m’ha sincerament entusiasmat, el Liceu. Ha estat
sorprenent. M’ha agradat molt la manera que està fet, la forma que
té, la gran maquinària que hi ha darrere, la idea de les pantalles, el
dibuixos que hi ha per tot arreu, els decorats, la gran coordinació
que hi ha per part del personal que hi treballa, la feina que hi ha
darrere de tots els repujats d’or... En definitiva, tot. I el que m’ha
sorprès és que s’hagi pogut incendiar dues vegades, i que ara
estigui com si no hagués passat res, i que hi puguin arribar a
caber-hi 2292 persones.
El que més ens ha agradat ha estat la decoració del teatre en general. Quan estàvem asseguts a les butaques i alçàvem el cap amunt, podíem observar les formes que fan les diferents decoracions de les parets dels pisos i llotges. Quan més amunt miraves, menys ostentosa era la decoració i la mida de les peces. La major part de les coses eren de color daurat, i tenien un aspecte de riquesa i supèrbia. Per això mateix n’hi ha més al primer fins que no al cinquè, per raó de classes socials. També ens ha agradat la catifa vermella que hi ha a l’entrada, vulguis o no, entrant per allà, et sents una mica especial, i més si els companys no paren de fer fotografies.
Albert i Alba
En el nostre cas, el que més ens ha agradat, han estat els decorats, els llums, la sala dels miralls i la manera com estava organitzat tot el teatre. També ens ha agradat i impressionat l’altura del sostre. Quan estàvem col·locats a la platea i miraves amunt quedàvem bocabadades amb els colors i dissenys d’aquest. I per últim una de les coses que també ens va sorprendre molt va ser les escales de l’entrada. Aquestes estaven molt ben decorades i tenien una gran catifa vermella.
Elena i Míriam
El que ens ha agradat més del Teatre del Liceu, sobretot la sensació de poder veure un dels millors teatres a nivell mundial, i pensar que per on nosaltres estàvem trepitjant, hi havia passat gent realment important, des de cantants d’òpera, fins a directors d’orquestres molt importants.
També ens ha agradat molt l’ordre, neteja i el manteniment que fan. Ens vam fixar que a cada cosa li corresponia un lloc, i que si ho canviaves semblaria que ja no fos el mateix, com les butaques, la catifa vermella, la sala on vam anar a veure aquell reportatge on s’explicava tot el que hi havia darrera d’una òpera...
Però també s’ha de dir que ens hagués agradat fer la visita al Liceu amb més temps i calma, perquè no ens deixaven parar-nos a mirar com estava tot col·locat i eren bastant estrictes. Seria un aspecte que caldria millorar per edicions posteriors.
Francis i Maria
Júlia: Tot i que hem anat molt ràpid, crec que el que més m’ha agradat del Liceu ha estat la sala. Té tants i tants detallets... Tot això devia portar moltíssima feina, i devia costar moltíssims diners. Els decorats amb pa d’or de les baranes dels diferents pisos, les butaques de ferro, les pintures del sostre, el teló tallafocs...Crec que està tot súper ben pensat.
Martí: El que més m’ha agradat ha sigut tot l’impressionant edifici del Liceu, realment és una obra mestra. De fet, jo no sóc un gran seguidor de l’òpera però em va agradar bastant com cantaven els cantants que van estar al teatre i que a nosaltres ens van ensenyar. En la construcció el que més em va agradar va ser el sostre, amb els vuit quadres del mar de cadires, em va encantar.
L’estructura que té i el color que es poden observar només entrar al Liceu. Em crida molt l’atenció, i això fa que mentre vegi algun espectacle o òpera em senti a gust on estic i còmode. També una de les coses que no vaig poder veure però que sí que ho vaig sentir a l’explicació de la dona és la gran il·luminació del Teatre, a part de la de les làmpades, hi havia a dalt al sostre molta il·luminació per quan algú actuï.
Dani i Patrícia
El que més ens ha agradat del teatre ha sigut la decoració de la platea i dels diferents pisos que té l’escenari. Està tot banyat amb pintura d’or resistent i els seients són vermells fets amb una tela especial per a què no es cremin, i la forma en com està posat tot, és impressionant, molt elegant. Tot està molt ben preparat per a qualsevol desastre, també està tot molt ben distribuït, tot i que hi hagi llocs on no pots veure-hi absolutament res. Impressiona molt el sostre i sobretot saber que tot i tenir les dimensions que té, se senti el cant dels cantants en qualsevol punt del teatre.
Jose i Maria
El que més m’ha agradat és la decoració i l’ambientació del Teatre. Quan ets allà dins, sembla clarament com si estiguessis en ple segle XIX, amb tots aquells revestiments d’or i les butaques diferents de les que estem acostumats. També m’ha impactat tot el que hi ha darrere tot el muntatge, les grans instal·lacions que hi ha darrere l’escenari i a les plantes superiors i inferiors que nosaltres no veiem, tota la gent que ha de treballar en aquest muntatge i tot el que s’ha d’assajar per representar una obra d’aquesta grandària. En resum, tot el que nosaltres no veiem i que sovint no ens plantegem quan ens situem davant d’un escenari. Sens dubte, es necessita un gran engranatge tant d'espai, persones i màquines per fer funcionar el Liceu.
Anna i Noel
L’entrada amb aquella gran escala, el teatre en si i també la sala dels
miralls. Perquè era el primer cop que havia anat a un gran teatre d’òpera i
em va impressionar, però pensava que seria més gran, tot i així em va
agradar molt fer aquella sortida.
Eric i Eva
El que ens ha agradat més del teatre ha estat, la sala dels miralls perquè és una sala molt gran amb totes les parets plenes de miralls i sofàs. A sobre de cada mirall hi ha la foto d’un compositor. Tota la sala està decorada amb sanefes de color durat, tot el sostre està cobert de diferents pintures d’àngels, núvols.
Roger i Paula
El decorat daurat és preciós, sembla or autèntic. Sembla que siguis de la família reial, et sents molt important en veure tot allò. També ens han impressionat molt les escales vermelles de l’entrada, són una passada, la qual cosa et fa sentir molt important també. Alhora, també ens va impressionar la grandària de la fossa, i sort que no vam veure l’escenari.
Albert i Mireia
Ahir, 27 de gener de 2010, els alumnes de 2n de Batxillerat, van presentar els Treballs de Recerca. Enguany els temes tractats han estat molt variats:
Les Malalties a La Garriga (Montse Blasco), el Dibuix manga (Marià Cruells), Cosmètica i perruqueria (Laura Roblas), Alcohol i adolescència (Elena Arévalo), Una pàgina web (Arnau Mora), l’Equinoteràpia (Maria Sirés), les Infeccions gastrointestinals (Marina Díaz), una Campanya publicitària audiovisual (Judith Torner), la Muntanya russa (Albert Fontserè), Mitologia i Bíblia (Ruth Vivet), un Avió teledirigit ( Alejandro Magno), el Món del discapacitat intel·lectual (Lorena Moreno), els Somnis (Marc Maestra), el Dibuix científic-naturalista (Marta Roger), el Disseny d’un autobús (David Arco), la Moda i els adolescents (Lorena Montes), el Món de les formigues (Àlex Bernadó i Anna Arias), una Ruta literària a l’exili (Maria Nadal), Llengua i publicitat (Cristina Pacheco), la Violència al futbol (Ivan Barrera), un Paseo literario por Barcelona (Víctor Moreno), la Vida als camps de concentració (Lorena Molina), la Creació d’un videojoc (Xavier Bustamente), Portbou (Andrea Llavero), la Recuperació del Congost (Gisela Espinosa), els Productes típics de la Garriga (Laia Castany), l’Autisme (Montse Valverde), l’Envelliment i l’activitat física (Borja Campillo), la Violència de gènere (Cèlia Zamora), la Crisis financera a la Garriga (Valeska Carreño), el Pensament positiu (Andrea Soto).
Després de la bona feina feta, els alumnes de 2n de Batxillerat estan gaudint, fins dilluns, d’un viatge a París.
El departament de Música no volíem ser menys que els de Ciències i, un cop acabada la Setmana de la Ciència, vam proposar la setmana de la Música!!!
La setmana, la vàrem celebrar de dilluns 14 al dijous 17 de desembre.
Els alumnes de 1r i 3r d’ESO van decorar el Centre amb pòsters sobre compositors, de la A a la Z que podeu trobar pels nostres passadissos.
A l’hora del pati, vam tenir intervencions musicals a càrrec d’alumnes de l’IES que toquen instruments. Val a dir que aquest any l’assistència com a públic va ser molt nombrosa.
Agraïm a tots la vostra assistència i sobre tot els alumnes que vàreu participar:
Mar Vilella, guitarra. Judit Fernàndez, piano. Max Faro, bateria. Roger Margarit, violí. Núria Ginés, clarinet.
Mireia Cano, guitarra, Artur Margarit, piano. Aina Gràcia, violí. Marta Puig, piano. Martina Pujalt, flauta travessera. Killian Aubà, guitarra.
Víctor Gay, guitarra. Sergi Navarro, guitarra. Andreu Queralt, flabiol. Anna Solà i Carla Solà, gralles.
També agrair a tots els membres de la Coral de l’Institut i al professor Pau Folch.
Durant la setmana del 13 al 20 de novembre hem celebrat, a l'IES Vil·la Romana, la Setmana de la Ciència 2009,organitzada per tots els departaments científics. Ha estat una setmana plena d'activitats, sortides i vivències relacionades amb els temes de Ciència, Tecnologia i Societat. Hem intentat que l'esperit de la ciència impregnés l'institut i amb aquest objectiu vam elaborar un programa d'activitats amb la col·laboració de tots els cursos.
SORTIDA AL COSMOCAIXA I A VEURE LA PEL·LÍCULA ÀGORA
El dia 10 de novembre, els alumnes de primer de batxillerat vam fer una sortida a Barcelona. Vam anar en tren fins allà, i després d'agafar els ferrocarrils de la Generalitat vam arribar al COSMOCAIXA. Allà ens vam dividir per grups: per una banda, els alumnes del científico-tècnic i per l'altra, els de l’humanístico-social. Hi anàvem amb els professors de Filosofia, la Pepa Cuevas, el professor de Física, el Tomàs Aguilera, i la professora de Llatí, la Montse Dalmau.
Els alumnes de 1r d'ESO visiten el taller de Cicles Formatius de Fusta
La setmana passada els alumnes de 1r d'ESO vam visitar el taller de Cicles Formatius de Fusta del nostre institut. Durant les hores de desdoblament de Tecnologia i en grups de 10 alumnes hem après moltes coses sobre el treball amb fusta.
Gustau ens va explicar el procés d'obtenció de la fusta des de la tala al bosc fins a la serradura i assecatge. Així vam aprendre la importància d'una bona gestió dels boscos. “Els fusters no matem els boscos, sinó que ajudem a conservar-los.”
Carles ens va explicar algunes de les eines que els fusters utilitzen per emotllar la fusta i obtenir el producte desitjat. Ara ja sabem com fem servir els xerracs, què és un enformador, una gúbia, un ribot, i els diferents tipus de martells que s'utilitzen.
Quim ens ha ensenyat a diferenciar una fusta natural d'una fusta manufacturada. I, més o menys, ja podem diferenciar un tauler d'aglomerat, d'un DM i d'un contraplacat.
I Núria ens ha fet una demostració de com funcionen algunes de les màquines que faciliten la feina del fuster com ara la serra cinta, la regruixadora o la polidora. Ah! I també ens ha fet veure la importància de seguir les normes de seguretat i d'utilitzar els elements de protecció individual.
Moltes gràcies a tots quatre per les vostres explicacions!!
Marta Bella 1r D:
“M'ha agradat molt la visita al taller de fusta perquè hem pogut veure diferents tipus de fusta i diferents eines. Que és molt divertit. Té el seu esforç però després et pot quedar un bonic objecte fet per tu mateix.”
Marc Llavero 1r D:
“M'ha agradat i m'agradaria ser fuster més endavant.”
Itziar López-Astillero 1r D:
“La sortida ha estat bé, però ha sigut molt curta. Jo penso que és molt divertit que ens ensenyin com treballar amb la fusta i també està bé fer coses com cadires, etc.”
Marc Marfany 1r A:
“Jo penso que la forma de treballar la fusta ha canviat molt des de fa anys, ara tenen moltes màquines i més facilitats. Tot i així la continuen fent servir pel mateix propòsit.”
Roger Solè 1r A:
“M'ha agradat molt. Abans pensava que seria molt difícil, però quan he vist totes aquelles màquines m'ha sorprès molt. Ja tinc ganes que comencem a treballar amb fusta.”
El 2002, any en què l’UNESCO instituí per primera vegada el Dia Mundial de la Filosofia, la idea inicial fou incentivar els pobles de tot el món a compartir la seva herència filosòfica i a obrir una reflexió renovada cap a nous pensaments, tot suscitant un debat públic entre els intel·lectuals i la societat civil sobre els desafiaments que afronten avui en dia les nostres societats.
Els estudiants de Filosofia de 1r i 2n de Batxillerat volen compartir amb l’Institut unes espurnes de pensament...
A més a més, l’IES Vil·la Romana ha obtingut un diploma d’Ad-Hoc Filosofia a Secundària en reconeixement a la seva participació en el certamen Fotofilosofia 2009. També han rebut diploma, en la categoria de fotos més votades, Alejandro Delgado i Maria Sirés (2n batxillerat) i Judit Pujol (1r batxillerat)
Un grup d’alumnes del cicle formatiu de fusta i moble de l’Institut col·labora amb l’associació “Fem Pastorets de la Garriga” fabricant elements de tramoia i decorats.
Concretament i en una primera fase, els alumnes i professors han construït una rampa desmuntable per donar accés a l’escenari del Teatre del Patronat per la banda del darrera.
Es tracta d’una rampa de quatre peces, molt lleugera de pes, fabricada amb tauler impermeable i que pot ser muntada i desmuntada fàcilment i per només dues persones.
Aquesta setmana n’han fet la instal·lació en hores de classe, desplaçant-se des de l’Institut i realitzant una classe pràctica d’instal·lació en el propi teatre.
En una segona fase, els alumnes fabricaran elements propis de l’escenografia de l’obra.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
