Finals de juny, temps de comiat, temps de dir-los:QUE TINGUEU SORT, QUE TINGUEU MOLTA SORT.
El divendres 18 de juny al vespre, el gimnàs del nostre institut es va omplir de pares, professors, amics i sobretot d’alumnes. Era l’acte de comiat als alumnes de postobligatòria que aquest curs han acabat els seus estudis a l’institut: alumnes del Cicle Superior d’Administració i Finances, alumnes del segon curs del cicle de grau mitjà de Fusteria i Ebenisteria i els alumnes de segon de batxillerat.
La vesprada va començar amb una actuació musical a càrrec d’uns alumnes de l’ institut dirigits per Glòria Sol.
L’acte va seguir amb un discurs per part de la nostra directora Eulàlia Paredes. Va dirigir unesparaules entranyablesals alumnes i també a les seves famílies que, des dels bancs, començaven a emocionar-se.
Els primers a pujar a la tarima van ser els alumnes del cicle superior d’ Administració i Finances amb els seus professors Paco Caballero i Meritxell Coma. La Meritxell els va dirigir unes paraules i els va demanar que tanquessin els ulls i pensessin en els millors moments viscuts a l’institut perquè sempre els portin amb ells. Els alumnes també havien preparat unes paraules de comiat i d’agraïment i per acabar els hi van lliurar la fotografia de promoció.
Després van pujar a la tarima els professors de fusta: Quim Font, Carles Lapeña, Gustau Saeta i Núria Torres. En Carles, com a tutor d’aquest grup, va actuar de mestre de cerimònia i va anar cridant els alumnes un a un a la vegada que els dirigia unes paraules personals mentre pujaven. Els alumnes també van fer el seu discurs de comiat i van passar un vídeo on apareixien imatges dels dos anys que han viscut junts i on es podia detectar la gran complicitat i cohesió professorat-alumnat que ha existit entre ells.
Finalment va arribar el moment pels de segon de batxillerat. En representació de tot el professorat van pujar les seves tutores Inés Ramos i Ma Antònia Cabra. Per anar-los fent pujar van projectar una fotografia de quan van fer la seva primera inscripció a l’institut (d’això fa sis anys) i els dirigien unes frases personals referents a diferents fets viscuts a l’institut. Ells també van dedicar unes paraules d’agraïment a totes les experiències viscudes i van projectar un vídeo que recollia moments, viatges, festes...
Per acabar l’acte el professorat els va cantar la cançó de Lluís Llach arranjada i dirigidaa tots els alumnes que acomiadàvem: QUE TINGUEU SORT perquè això és el que realment els desitgem tots nosaltres.