ELS ALUMNES DE TERCER D'ESO DE VISITA AL GRAN TEATRE DEL LICEU DE BARCELONA

Com ja és tradició, els alumnes de tercer d'ESO fan una sortida a Barcelona el mes de gener. Aquest any hem anat al Liceu, al mercat de la Boqueria i, a la tarda, al Museu d'Art de Catalunya, el MNAC.
Aquestes són algunes de les opinions dels alumnes en visitar el Liceu, teatre de l'òpera de referència internacional.

Què t’ha agradat més del Teatre del LICEU, i per què?

Només entrar ja ens va sorprendre la decoració del Liceu, la catifa vermella de l’escala, etc. Però el que més ens ha agradat ha estat la sala principal, perquè miràvem cap amunt i trobem que era impressionant la quantitat de seients que teníem sobre nostre. El sostre també l’hem trobat molt bonic, amb les pintures de Perejaume, igual que tota la decoració. Llàstima que ens fessin anar tan ràpidament i no poguéssim veure l’escenari de prop ni el lloc on es posen els músics.
Mariona i Emily

En veure aquell lloc tan espectacular ens vam emocionar molt, per això no tenim paraules per descriure-ho, només es pot saber anant allà i mirant-ho amb els teus propis ulls. El sostre i els decorats van ser el que més ens va agradar.
El que més ens va sorprendre va ser en entrar, en veure el sostre, vam adonar-nos d’on estàvem i que el que estàvem observant era molt important.
Carla i Sandra

Reggie: el que més m’ha agradat ha estat el sostre, per la gran
quantitat de dibuixos i de colors llampants (vermell), i està molt
ben dibuixat.
Cèlia: a mi m’ha sincerament entusiasmat, el Liceu. Ha estat
sorprenent. M’ha agradat molt la manera que està fet, la forma que
té, la gran maquinària que hi ha darrere, la idea de les pantalles, el
dibuixos que hi ha per tot arreu, els decorats, la gran coordinació
que hi ha per part del personal que hi treballa, la feina que hi ha
darrere de tots els repujats d’or... En definitiva, tot. I el que m’ha
sorprès és que s’hagi pogut incendiar dues vegades, i que ara
estigui com si no hagués passat res, i que hi puguin arribar a
caber-hi 2292 persones.

El que més ens ha agradat ha estat la decoració del teatre en general. Quan estàvem asseguts a les butaques i alçàvem el cap amunt, podíem observar les formes que fan les diferents decoracions de les parets dels pisos i llotges. Quan més amunt miraves, menys ostentosa era la decoració i la mida de les peces. La major part de les coses eren de color daurat, i tenien un aspecte de riquesa i supèrbia. Per això mateix n’hi ha més al primer fins que no al cinquè, per raó de classes socials. També ens ha agradat la catifa vermella que hi ha a l’entrada, vulguis o no, entrant per allà, et sents una mica especial, i més si els companys no paren de fer fotografies.
Albert i Alba

En el nostre cas, el que més ens ha agradat, han estat els decorats, els llums, la sala dels miralls i la manera com estava organitzat tot el teatre. També ens ha agradat i impressionat l’altura del sostre. Quan estàvem col·locats a la platea i miraves amunt quedàvem bocabadades amb els colors i dissenys d’aquest. I per últim una de les coses que també ens va sorprendre molt va ser les escales de l’entrada. Aquestes estaven molt ben decorades i tenien una gran catifa vermella.
Elena i Míriam

El que ens ha agradat més del Teatre del Liceu, sobretot la sensació de poder veure un dels millors teatres a nivell mundial, i pensar que per on nosaltres estàvem trepitjant, hi havia passat gent realment important, des de cantants d’òpera, fins a directors d’orquestres molt importants.
També ens ha agradat molt l’ordre, neteja i el manteniment que fan. Ens vam fixar que a cada cosa li corresponia un lloc, i que si ho canviaves semblaria que ja no fos el mateix, com les butaques, la catifa vermella, la sala on vam anar a veure aquell reportatge on s’explicava tot el que hi havia darrera d’una òpera...
Però també s’ha de dir que ens hagués agradat fer la visita al Liceu amb més temps i calma, perquè no ens deixaven parar-nos a mirar com estava tot col·locat i eren bastant estrictes. Seria un aspecte que caldria millorar per edicions posteriors.
Francis i Maria

Júlia: Tot i que hem anat molt ràpid, crec que el que més m’ha agradat del Liceu ha estat la sala. Té tants i tants detallets... Tot això devia portar moltíssima feina, i devia costar moltíssims diners. Els decorats amb pa d’or de les baranes dels diferents pisos, les butaques de ferro, les pintures del sostre, el teló tallafocs...Crec que està tot súper ben pensat.
Martí: El que més m’ha agradat ha sigut tot l’impressionant edifici del Liceu, realment és una obra mestra. De fet, jo no sóc un gran seguidor de l’òpera però em va agradar bastant com cantaven els cantants que van estar al teatre i que a nosaltres ens van ensenyar. En la construcció el que més em va agradar va ser el sostre, amb els vuit quadres del mar de cadires, em va encantar.

L’estructura que té i el color que es poden observar només entrar al Liceu. Em crida molt l’atenció, i això fa que mentre vegi algun espectacle o òpera em senti a gust on estic i còmode. També una de les coses que no vaig poder veure però que sí que ho vaig sentir a l’explicació de la dona és la gran il·luminació del Teatre, a part de la de les làmpades, hi havia a dalt al sostre molta il·luminació per quan algú actuï.
Dani i Patrícia

El que més ens ha agradat del teatre ha sigut la decoració de la platea i dels diferents pisos que té l’escenari. Està tot banyat amb pintura d’or resistent i els seients són vermells fets amb una tela especial per a què no es cremin, i la forma en com està posat tot, és impressionant, molt elegant. Tot està molt ben preparat per a qualsevol desastre, també està tot molt ben distribuït, tot i que hi hagi llocs on no pots veure-hi absolutament res. Impressiona molt el sostre i sobretot saber que tot i tenir les dimensions que té, se senti el cant dels cantants en qualsevol punt del teatre.
Jose i Maria

El que més m’ha agradat és la decoració i l’ambientació del Teatre. Quan ets allà dins, sembla clarament com si estiguessis en ple segle XIX, amb tots aquells revestiments d’or i les butaques diferents de les que estem acostumats. També m’ha impactat tot el que hi ha darrere tot el muntatge, les grans instal·lacions que hi ha darrere l’escenari i a les plantes superiors i inferiors que nosaltres no veiem, tota la gent que ha de treballar en aquest muntatge i tot el que s’ha d’assajar per representar una obra d’aquesta grandària. En resum, tot el que nosaltres no veiem i que sovint no ens plantegem quan ens situem davant d’un escenari. Sens dubte, es necessita un gran engranatge tant d'espai, persones i màquines per fer funcionar el Liceu.
Anna i Noel

L’entrada amb aquella gran escala, el teatre en si i també la sala dels
miralls. Perquè era el primer cop que havia anat a un gran teatre d’òpera i
em va impressionar, però pensava que seria més gran, tot i així em va
agradar molt fer aquella sortida.
Eric i Eva
El que ens ha agradat més del teatre ha estat, la sala dels miralls perquè és una sala molt gran amb totes les parets plenes de miralls i sofàs. A sobre de cada mirall hi ha la foto d’un compositor. Tota la sala està decorada amb sanefes de color durat, tot el sostre està cobert de diferents pintures d’àngels, núvols.
Roger i Paula
El decorat daurat és preciós, sembla or autèntic. Sembla que siguis de la família reial, et sents molt important en veure tot allò. També ens han impressionat molt les escales vermelles de l’entrada, són una passada, la qual cosa et fa sentir molt important també. Alhora, també ens va impressionar la grandària de la fossa, i sort que no vam veure l’escenari.
Albert i Mireia